■ ronda2

Etimologia: del cast. ronda, íd., i aquest, de l’àr. rubṭ, pl. de râbiṭa ‘patrulla de guàrdies a cavall’, romanitzat en robda, ronda, de la mateixa arrel de ravata 1a font: 1451
    femení
  1. organització militar
    1. Acció de rondar. El vigilant feia la seva ronda.
    2. Patrulla nocturna de vigilància que recorre els carrers, les fortificacions o els punts de guàrdia.
  2. [abreviatura rda.] arquitectura i urbanisme
    1. Camí que recorre interiorment la muralla d’una plaça forta, d’una ciutat, etc.
    2. per extensió Camí de circumval·lació d’una ciutat.
    3. per extensió Via pública que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.
  3. jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, el fet de tenir un jugador en el seu joc dues cartes del mateix valor.
  4. música i folklore En alguns pobles de Castella, serenata de tipus amorós.



    5. Vegeu també:
    ronda1