■ rossinyol

Etimologia: del ll. vg. *lŭscĭnĭŏlus, dimin. de luscinia o luscinius, íd., amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol 1a font: s. XIII, Cerverí
    masculí
    1. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.
    2. rossinyol bastard Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cettia cetti), semblant al rossinyol però més fosc a les parts superiors i més blanquinós a les inferiors.
    3. rossinyol bord Rossinyol bastard.
    4. rossinyol del Japó Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels timàlids (Liothrix lutea), de colors brillants i cant melodiós, i apreciat com a ocell de gàbia.
  2. botànica
    1. Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cibarius), en forma d’embut, de color groc de rovell d’ou i olor d’albercoc, molt apreciat com a comestible i que no es cuca.
    2. rossinyol negre Trompeta.
  3. ictiologia Llavió.
  4. oficis manuals Ferro llarg i prim, doblegat en un extrem i en forma d’agafador a l’altre, que serveix per a fer córrer i obrir els pestells d’alguns panys senzills, quan hom no en té la clau.