■ rotatiu
| | rotativa

Partició sil·làbica: ro_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. rotatus, -a, -um, part. de rotare ‘rodar’
  1. adjectiu
    1. mecànica Que origina una rotació.
    2. mecànica Que funciona per mitjà d’una rotació.
    3. màquina rotativa (o simplement rotativa) arts gràfiques Màquina d’imprimir emprada en el tiratge de diaris i de revistes, formada per tants cossos o unitats impressores com plecs ha de tenir el diari o la revista, i, eventualment, per tants altres cossos com tintes han d’ésser emprades.
  2. masculí Diari o publicació periòdica imprès amb màquina rotativa.