■ rotor

Homòfon: rotó
Etimologia: contracció del ll. td. rotator, -ōris, der. de rotare ‘rodar’, amb influx de motor
    masculí
  1. aeronàutica En els giroavions, conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o aspes, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació.
  2. electrotècnia Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu elèctric giratori.
  3. tecnologia
    1. En un mecanisme, part mòbil que gira, en contraposició a la part fixa, anomenada estator.
    2. Roda d’àleps de les turbines hidràuliques, i, en general, roda giratòria d’àleps o de paletes de les turbines, dels compressors i de les turbobombes.