■ rua

Partició sil·làbica: ru_a
Etimologia: del ll. rūga ‘arruga; plec, sec’, que en ll. vg. i td. prengué també el sentit de ‘carrer’ per comparació dels carrers d’una població amb les arrugues o plecs d’una tela 1a font: 1181
    femení
  1. antigament Carrer.
    1. Colla, corrua.
    2. a rues (o a rua feta) A colles.
  3. folklore Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers d’algunes poblacions.
  4. Arruga.