■ rubricar

Etimologia: de rúbrica 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. antigament Escriure en vermell els títols o les rúbriques de les obres manuscrites o impreses.
  2. Posar la rúbrica en la signatura d’un document o escrit. Rubricar un conveni, un acord.
  3. figuradament Subscriure (una cosa) o donar-ne fe. Nosaltres rubriquem el que ha dit el nostre company.