■ rufià
| | rufiana

Partició sil·làbica: ru_fi_à
Etimologia: potser de l’it. ruffiano, d’un ll. *rūfŭlanus, der. de rūfŭla ‘rosseta; prostituta’, der. de rūfus ‘pèl-roig’, aplicat a les prostitutes per la perruca rossa que solien dur 1a font: s. XIV, Corbatxo
    masculí i femení
  1. Persona que rufianeja, alcavot.
  2. figuradament Persona perversa, sense honor.