■ ruflar

Etimologia: de l’oc. ronflar, variant romànica de roncar, ll. rhonchare, per substitució de l’aspirada -ch- d’origen gr. per la fricativa ll. més semblant i amb introducció d’una -l- per repercussió de líquides 1a font: c. 1900, Vayreda
verb intransitiu Respirar pel nas. Estic embromat: no puc ruflar.