■ ruptura

Etimologia: del ll. ruptura, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de rompre o de rompre’s. La ruptura d’un dic, d’una canonada d’aigua.
    2. electricitat Interrupció d’un corrent elèctric per obertura del circuit.
    3. electrònica Fenomen que té lloc en una junció pn inversament polaritzada quan és sobrepassat un determinat valor de la tensió aplicada.
    4. patologia Trencament, esqueixament.
  2. figuradament
    1. La ruptura de les negociacions.
    2. ruptura de relacions diplomàtiques dret internacional Interrupció o cessament de les relacions entre dos o més estats a conseqüència d’un desacord, que es fa efectiu per la retirada dels representants diplomàtics respectius.