■ saberut
| | saberuda

Etimologia: de saber1 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que sap molt.
    2. especialment i irònicament Dit d’un que pretén saber molt.
    3. irònicament Tafaner, delerós de saber noves. Què portes aquí? —Llavor de saberuts.
  2. adjectiu Dit del vi o de l’oli que té algun regust.