■ sabotatge

Etimologia: del fr. sabotage, íd., der. de saboter ‘treballar descurosament’, i aquest, de sabot ‘esclop; estri de mala qualitat’, probablement alteració de bot, masculinització de botte ‘bota’ amb influx de savate ‘sabata’
    masculí ciències polítiques
  1. tàctica
    1. Represàlia econòmica o política consistent en la destrucció o deterioració dels edificis o dels materials d’una empresa per tal d’impedir o d’obstaculitzar el funcionament normal del treball.
    2. per extensió Acció militar dirigida generalment per un comando, amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.
    3. per analogia Acció que, per motius polítics, atempta contra la seguretat dels mitjans públics de transport, obstaculitza el funcionament dels serveis públics o acompleix actes de destrucció, amb vista a minar les institucions estatals o la política d’un govern.
  2. figuradament Obstruccionisme.