■ sacríleg
| | sacrílega

Etimologia: del ll. sacrilĕgus, -a, -um ‘lladre de coses sagrades’, comp. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’ i legĕre ‘arreplegar’
    adjectiu religió i dret canònic
  1. Que comet o ha comès un sacrilegi. Home sacríleg. Mans sacrílegues.
  2. Que implica un sacrilegi. Un robatori sacríleg.
  3. Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat. Comunió sacrílega.