■ safranó

Etimologia: de safrà 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Safrà bord.
  2. Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus tinctorius), de flors grogues o vermelloses, semblants a les del safrà, amb propietats tintòries i d’ús culinari, i fulles coriàcies ovatolanceolades, pròpia de l’Àsia oriental.