■ sagramental

Etimologia: del b. ll. ecl. sacramentalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. litúrgia Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc., instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
    1. història Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
    2. figuradament Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla. Moure, armar, un sagramental.