■ sagrat | sagrada

Etimologia: del ll. sacratus, -a, -um, íd., participi de sacrare ‘consagrar’, i aquest, der. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’
  1. adjectiu
    1. Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví. Els llibres sagrats del judaisme. La llengua sagrada dels indis.
    2. Digne del màxim respecte. La memòria sagrada de la nostra mare.
    3. Considerat com a inviolable. La muller del seu amic era per a ell una persona sagrada.
  2. adjectiu i masculí etnologia, religió i sociologia Dit de tot allò que està relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
  3. masculí Lloc sagrat que servia de refugi als delinqüents. Acollir-se a sagrat.