■ salanc

Etimologia: probablement d’origen preromà indoeuropeu, format de sal, mot comú en tot l’indoeuropeu, i el sufix anc, de -anko, -anka (cf. barranc, carranc, esvoranc, verdanc, etc.) 1a font: 1915, DAg.
    masculí
  1. Salobre.
  2. Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre, encara que no sigui de sal.