■ sallar

Etimologia: probablement del fr. sailler, variant de saillir ‘brollar, sortir’, ll. salīre ‘saltar’, usat en l’argot dels mariners
    verb
  1. intransitiu
    1. Córrer una nau tallant l’aigua. L’embarcació sallava enmig de la mar.
    2. Fer camí veloçment. El cotxe sallava com cap altre. Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu!
  2. transitiu marina, marítim Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells.