■ saludar

Etimologia: del ll. salutare, íd., der. de salus, -ūtis ‘salut’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Adreçar a algú paraules o un gest convinguts pel costum, que expressen auguris, afecte, respecte, especialment quan hom l’encontra, l’escomet o se n’acomiada. Saludar militarment.
    2. us saluda afectuosament (o respectuosament, o cordialment) Fórmules amb què hom sol cloure una carta.
  2. Fer demostracions de joia en esdevenir-se una cosa agradable. Saludar la pau.
  3. Guarir amb mitjans màgics o quasi màgics. Saludar el saludador una ferida lletja.
  4. marina, marítim Disparar un canó d’un vaixell de guerra, arriar una mica la bandera o executar alguna altra mostra convencional d’honor i d’acatament a la bandera d’una nació o d’un estat, a un cap d’estat, a una ensenya, a un altre vaixell, etc.