sancta sanctorum*

Pronúncia: sàŋtasaŋtɔ́ɾum, sàntəsəntɔ́ɾum
Etimologia: expressió ll., ‘les coses santes entre les santes’, traducció del gr. tà hágia tō͂n hagíōn, i aquest, de l’hebreu qodeix haqodaixim, íd.
    masculí
    1. Bíblia Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants.
    2. per extensió cristianisme Presbiteri.
    3. catolicisme Capella del Santíssim.
  2. figuradament Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats. M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’.