■ santedat

Etimologia: del ll. sanctĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Qualitat de sant, condició del que és sant.
  2. religió i cristianisme
    1. Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu. Profanar la santedat del temple.
    2. Una de les quatre notes amb què s’ha autodefinit l’Església.
    3. Tractament honorífic que hom sol donar al papa i a algun patriarca oriental (abreujat S.S.). Sa Santedat Joan Pau II. La vostra santedat.
    4. figuradament Atribut aplicat a institucions o a deures que hom considera venerables, inviolables. La santedat del jurament, de les lleis.
  3. teologia
    1. Perfecció pròpia de Déu, no distinta de la seva essència.
    2. per extensió Perfecció atribuïda a la Mare de Déu i, en grau divers, a les persones que han reproduït d’alguna manera la santedat divina o han modelat llur vida en la imitació de Crist.
    3. per extensió Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.
    4. olor de santedat Fama de sant.