■ sàtir

Etimologia: del ll. satўrus, i aquest, del gr. sátyros, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
  2. psicologia Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.