■ saturat
| | saturada

Etimologia: del ll. saturatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que presenta saturació. Aire saturat. Mercat saturat.
  2. química física Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.
  3. química orgànica Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.