■ se

Etimologia: del ll. se, acusatiu del pronom reflexiu de tercera persona, format analògicament sobre sui, genitiu del possessiu suus, -a, -um ‘seu’
    pronom
  1. Forma que adopta el pronom es quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va darrere d’un verb acabat en consonant, davant d’un altre pronom o, facultativament, davant d’un verb començat en so de essa (escrit s o c). No acaben de vestir-se. Van aconseguir de donar-se tots els gustos. Ja se’n sortirà bé. L’aigua se solidifica (o es solidifica) a zero graus.
  2. És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. No se sent el que diu.