■ sebollir

Homòfon: cebollí
Etimologia: del ll. *sepŭllīre, alteració del ll. cl. sepelīre, íd., per influx del seu participi sepultus i els substantius sepultura, sepulcrum 1a font: 1278
    verb transitiu
  1. Posar a la tomba un mort, enterrar-lo. Varen sebollir-lo l’1 de desembre passat.
  2. figuradament Soterrar, ficar quelcom en un lloc profund. Sebollir un tresor.