■ sector

Etimologia: del ll. sector, -ōris ‘el qui talla’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. geometria
    1. Superfície limitada per un arc d’una corba i dues rectes.
    2. sector circular Part de cercle limitada per dos radis i l’arc comprès entre els seus extrems.
    3. sector esfèric Part de l’espai limitada per una superfície cònica que té el vèrtex en el centre d’una esfera i la superfície de l’esfera.
  2. per analogia
    1. Zona o espai en forma de sector circular. El sector d’esquerres a la cambra dels diputats.
    2. sector de tir Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical.
  3. figuradament
    1. Una part especial d’una col·lectivitat. Un sector del públic.
    2. Part, aspecte particular, d’un complex. Aquest quadre, l’has de contemplar per sectors.
    3. biogeografia Divisió fitogeogràfica inferior a la província o al domini.
    4. economia Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris. Sector primari, secundari i terciari.
    5. economia Conjunt d’empreses que tenen la mateixa activitat principal, encara que tinguin altres activitats secundàries. El sector de l’automòbil, el sector tèxtil.
    6. electrotècnia Cadascuna de les parts o zones interconnectades en què pot ésser dividida una xarxa de distribució d’energia elèctrica.
    7. ferrocarrils Cadascun dels trams de via protegits per un sistema de blocatge.
    8. informàtica Part d’una cinta o d’un disc, generalment prefixada per a cada tipus de perifèric, en la qual s’enregistra la informació estructuradament, per a facilitar l’accés.