■ secundari | secundària

Etimologia: del ll. secundarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que ve en segon lloc (oposat a primari). Ensenyament secundari. Sector secundari.
  2. adjectiu Que ve en segon lloc per la importància, accessori (contraposat a principal). Ferrocarrils secundaris. Les circumstàncies secundàries d’un fet.
  3. adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador on és generada la força electromotriu que forneix la potència al circuit d’utilització.
  4. adjectiu i masculí estratigrafia Dit de l’era o eratema del mesozoic. Comprèn tres sistemes o períodes (de més antic a més modern): triàsic, juràssic i cretaci.
  5. adjectiu química orgànica
    1. Dit dels àtoms de carboni saturats que, en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni, es troben units exclusivament a dos àtoms de carboni.
    2. per extensió Dit d’alguns grups funcionals, com l’hidroxil, quan es troben units a un carboni secundari.
    3. Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —NH— unit a dues cadenes carbonades o bé a una de cíclica.
  6. adjectiu lingüística
    1. derivat secundari Derivat format d’un mot ja existent. Ex.: generos-itat.
    2. grup secundari En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia. Ex.: OCULUM > oc’lum.
  7. femení rellotgeria Busca que, en alguns rellotges, assenyala els segons.