■ sedatiu
| | sedativa

Partició sil·làbica: se_da_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. sedatus, -a, -um, participi de sedare ‘asseure; calmar, apaivagar’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que calma la irritació.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament emprat antigament, per via externa, per a sedar o calmar el dolor.