■ sedimentació

Partició sil·làbica: se_di_men_ta_ci_ó
Etimologia: de sedimentar
    femení
    1. Acció de sedimentar o de sedimentar-se;
    2. l’efecte.
  2. bioquímica Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, la qual fa sedimentar-les.
  3. estratigrafia Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
  4. física i química Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.
  5. medicina
    1. Producció d’un dipòsit de sediment o solatge.
    2. sedimentació globular Sedimentació que es produeix en una columna de sang citratada.
    3. velocitat de sedimentació Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.
  6. química
    1. Procediment emprat en anàlisi química immediata per a classificar els cossos segons les dimensions de llurs partícules, basat en el fet que com més gran és llur massa més ràpida és llur separació del fluid que les conté quan la suspensió és sotmesa a un camp de forces, natural (com la gravetat) o artificial (com en la centrifugació).
    2. prova de sedimentació Procediment per a determinar la finesa d’una matèria pulverulenta, que consisteix a calcular-la a partir del temps que tarden els seus grans a descendir una distància determinada al si d’un líquid determinat.