■ segon2
| | segona

Etimologia: del ll. secŭndus, -a, -um ‘el que ha de seguir, el següent’, participi ant. de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu i masculí i femení [símbol 2n 2a] Que segueix immediatament el primer, que en una sèrie té el número dos. Ell s’està al segon pis. El segon curs. El segon de la cursa.
    2. adjectiu i masculí i femení Que segueix immediatament el primer en categoria o en ordre jeràrquic. Conseller segon. El segon d’un vaixell.
    3. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el segon pis del castell, que és el primer visible sobre la pinya.
  2. adjectiu
    1. Que té menys importància o és de preu inferior. Hotel de segona classe.
    2. Per respecte a un primer grau elemental, dit d’un de més importància o superioritat. Institut de segon ensenyament.
    3. Altre. Tots dos són capaços: però el primer és honest, el segon no.
    4. Un altre; nou. Ell ha estat per a mi un segon pare.
  3. amb segones (o amb segones intencions) Amb una intenció dissimulada. Això ho has dit amb segones.
  4. masculí i femení música En un complex instrumental o vocal, el qui fa la segona veu, que acompanya el qui fa la part del cant. Cantar, fer, de segon. Els segons s’abaixen.
  5. femení En un vehicle, especialment en un tren, vagó o compartiment de classe inferior, sense luxe i de preu més baix. Un bitllet de segona.
  6. femení música Interval musical comprès entre dos graus contigus de l’escala diatònica.
  7. femení tecnologia En els motors d’explosió, segona marxa o velocitat. La segona no entra. Pujar en segona.



    8. Vegeu també:
    segon1