■ seient

Partició sil·làbica: se_ient
Etimologia: de seure 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Lloc on hom seu. Un bagul ens va servir de seient.
  2. Moble destinat a seure-hi. No vam trobar ni un seient buit, al tramvia. Una llotja amb sis seients.
  3. Part d’un seient, d’una sella, etc., sobre la qual hom seu.
  4. seient projectable aeronàutica Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.