■ sella

Etimologia: del ll. sĕlla ‘cadira’, d’una forma arcaica ll. *sĕd-lā, der. de sedēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. transports i esports
    1. Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
    2. animal de sella Bèstia destinada a ésser cavalcada amb sella (cavall, mul, ase, etc.).
  2. indústria tèxtil Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrere que tenen algunes màquines de filar, per a regular la distància entre ells.
  3. sella turca anatomia animal Depressió situada a la part superior de l’os esfenoide, on s’allotgen la hipòfisi i el si venós circular.