■ sencer
| | sencera

Etimologia: del ll. sĭncērus, -a, -um ‘natural, pur; intacte, enter; sincer’ 1a font: 1271
    adjectiu
  1. De què no s’ha sostret o llevat res, cap part. La barra de torrons que ens vas portar encara és tota sencera.
  2. No encetat.
  3. Que conserva la seva integritat. No han deixat ni un vidre sencer.