■ sentenciós
| | sentenciosa

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_ós
Etimologia: del ll. sententiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1560
    adjectiu
    1. Que enclou una sentència o màxima.
    2. Ple de sentències.
    3. literatura Dit de l’escrit, discurs o estil en general que s’expressa d’una manera greu i concisa amb clàusules que contenen moralitat o doctrina.
  2. figuradament Dit del to d’una persona que parla de manera afectada, com si ho fes amb sentències.