■ senyorejar

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ésser senyor d’un lloc. El príncep senyorejava aquella terra.
    2. Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la. El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell.
    3. figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions.
    4. figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat. La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila.
  2. intransitiu
    1. Exercitar un poder, un domini, absolut. Roma senyorejava sobre tot el món.
    2. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Quan passejava per la rambla senyorejava, però en realitat era un pelacanyes.
    3. Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa. Què tant de senyorejar!