■ separació

Partició sil·làbica: se_pa_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. separatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
    1. Acció de separar o de separar-se;
    2. l’efecte.
    1. Allò que separa. Entre els dos horts hi ha una separació.
    2. Distància que hi ha entre dues coses separades.
  3. metal·lúrgia i mineria Operació de separar un mineral de la ganga que l’acompanya.
  4. separació conjugal (o separació de cossos) dret processal i dret canònic Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle.
  5. separació de béns dret civil i dret civil català Sistema econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i, sovint, l’administració i el gaudi amb total independència.
  6. separació del servei dret penal i ciències militars Pena imposada a oficials i sotsoficials de l’exèrcit consistent en l’acomiadament i en la privació del seu càrrec per sentència de consell de guerra.
  7. separació del servei dret administratiu Sanció disciplinària d’un funcionari públic per causa de falta molt greu.
  8. separació de patrimonis dret civil Dret concedit als creditors del causant i als legataris d’obtenir la separació del patrimoni del causant del de l’hereu, i que concedeix preferència per a obtenir el cobrament de llurs crèdits i percepció de llurs llegats respecte als creditors particulars de l’hereu.
  9. separació de poders dret civil Declaració formal davant notari o jutge per la qual l’apoderat cessa en les seves funcions de representant del poderdant.
  10. separació de poders dret polític Divisió de poders.