■ sèptuple2
| | sèptupla

Etimologia: del ll. td. septŭplum, -i, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Set vegades tant com una altra quantitat. Una quantitat sèptupla d’una altra.
  2. masculí Quantitat igual a set vegades una altra. El sèptuple de 3 és 21.



    3. Vegeu també:
    sèptuple1