■ serafí

Etimologia: del ll. ecl. seraphim ‘serafins’, i aquest, de l’hebreu sĕrãphĩm, pl. de sĕrãph ‘serafí’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany a la jerarquia superior del primer cor de l’ordre angèlic.
  2. figuradament Persona d’una gran bellesa, especialment un infant.
  3. heràldica Figura d’àngel representada per un cap d’infant amb sis ales.