■ serenata

Etimologia: de l’it. serenata, der. de serenare ‘asserenar’, i aquest, de sereno ‘serè’, pel fet de cantar-se a l’aire lliure a les nits serenes
femení música Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments (guitarres, mandolines, etc.) o exclusivament instrumental, destinada originalment a ésser executada a l’aire lliure i a la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.