■ servodirecció

Partició sil·làbica: ser_vo_di_rec_ci_ó
Etimologia: de servo- i direcció
femení automòbil, automobilisme Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.