■ seti

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. sĭtus, -us, íd., amb influx del verb sitiar, possible alteració del ll. situare ‘situar’, amb canvi de terminació 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.
    2. Lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa.
    1. deixar (algú) al seti Matar-lo sobtadament.
    2. quedar al seti Morir sobtadament.