■ sevir

Etimologia: del ll. sevir, íd., comp. de sex ‘sis’ i vir ‘home’
    masculí història
  1. En l’antiga Roma, cap de cadascuna de les sis decúries formades per cavallers o equites.
    1. Membre d’un sevirat.
    2. sevir augustal Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres dedicada al culte a l’emperador.