■ sextant

Etimologia: del ll. sextans, -ntis, íd., der. de sextus ‘sisè’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. geometria Sisena part d’un cercle, és a dir, la part de cercle continguda en 60°.
  2. astronomia Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
  3. numismàtica Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as).