■ sia

Partició sil·làbica: si_a
Homòfon: cia
    conjunció
  1. Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa. Sia bo, sia dolent. La fortuna, sia bona o dolenta.
  2. o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.