■ sibilant

Etimologia: del ll. sibilans, -ntis, participi pres. de sibilare ‘xiular’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Xiulant, que fa un xiulet.
  2. especialment fonètica, fonologia Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
  3. especialment patologia Dit del so o xiulet musical d’un to més o menys agut que acompanya el murmuri respiratori i pot tapar-lo.