silencier
| | silenciera

Partició sil·làbica: si_len_ci_er
Etimologia: de silenci 1a font: 1671
  1. masculí i femení Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc.
  2. masculí història
    1. Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.
    2. A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.