sincategoremàtic
| | sincategoremàtica

Etimologia: del b. ll. sincategorematĭcus, -a, -um, íd.
    adjectiu filosofia i lògica
  1. Dit del terme que, en una proposició, no té significació en ell mateix, sinó que només en té amb relació a altres, com la preposició i la conjunció.
  2. Dit de l’infinit potencial.