■ sincronia

Partició sil·làbica: sin_cro_ni_a
Etimologia: del fr. synchronie, terme de lingüística introduït per F. de Saussure (1916), der. de synchrone (v. síncron)
    femení
  1. Qualitat, condició, de síncron.
  2. lingüística Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució.