■ sintàctic
| | sintàctica

Etimologia: del gr. syntaktikós ‘que ordena, metòdic’
    adjectiu
    1. fonètica, fonologia, gramàtica i psicologia Relatiu o pertanyent a la sintaxi.
    2. tret sintàctic lingüística Component últim de l’estructura sintàctica del llenguatge, propietat inherent o contextual d’un element lèxic que en determina en part el comportament sintàctic.
  2. psiquiatria Dit d’una varietat d’afàsia.
  3. química Dit d’una escuma obtinguda en introduir cèl·lules preformades en un lligant polímer.