sintètic | sintètica

Accessory
Etimologia: del gr. synthetikós, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la síntesi.
    2. química Relatiu o pertanyent a la síntesi, especialment a la síntesi orgànica.
    1. Que procedeix per síntesi. Mètode sintètic.
    2. química Dit de les substàncies i els materials produïts per síntesi.
    3. judici sintètic filosofia i lògica Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte i, doncs, que augmenta el coneixement.
    4. llengua sintètica lingüística Llengua flexional.
    5. llenguatge sintètic fonètica, fonologia Llenguatge obtingut per la conversió en sons dels espectres enregistrats en un espectrògraf.
    6. mètode sintètic ensenyament Mètode pedagògic oposat a l’analític que parteix dels signes, dels elements del codi a identificar abans que s’hagi produït la identificació dels conceptes que els signes constitueixen.