■ sipai

Partició sil·làbica: si_pai
Etimologia: del fr. cipaye, íd., i aquest, de l’iranià sipēhī ‘soldat de cavall’, a través del port. sipay
    masculí història
  1. Als segles XVIII i XIX, soldat indi al servei de França, Portugal i el Regne Unit.
  2. Nom (vulgarment sipaio) amb què eren coneguts els voluntaris de la llibertat, membres dels batallons de milicians republicans organitzats per les diputacions provincials de Barcelona i de Tarragona el 1874.